Estimada Partènope
Estimada Partènope, He estat pensant i, a la fi, he fet una llista. Són moments importants de ma vida. He escollit alguns que m’han fet molt feliç. Has d’entendre que amb tu no he trobat res igual. Menorca, estiu del 98, una foto d’un padrí donant es gelat a sa seva neta. Una casa antiga i un instant una mica borrós han estat capturats per una Nikon. Ella volia provar sa xocolata. Era de vespre i record que ma mare me contava una història des Germans Grimm sobre unes dotze al·lotes que es vespres fugien de casa per anar-se’n a ballar. Agafaven una barca per creuar un riu o potser era un llac. No sé quina història era, estic quasi segura que era des Germans Grimm. As menjador sa padrina m’ha donat un quadern de cal·ligrafia perquè és important escriure com cal i que s’entengui. Ella mira sa telenovel·la i així me té entretinguda. Després jugam as parxís, me deixa guanyar i me dona pa amb xocolata. Granada, més o menys as 6 anys. Mon pare m’està fent un “petit” pessic as braç i...